Model d'examen C1 de la JQCV amb solucions
Un exemple original de cada àrea del C1 — Comprensió Escrita amb solucions, una mostra d'Estructures Lingüístiques, enunciats de redacció i mediació amb exemple, i temes d'oral.
Revisat: 15 d'agost de 2026 · Format oficial segons Estructura prova C1 · JQCV
Model orientatiu creat íntegrament per Neolingus per a practicar el format oficial. No és cap examen real de la JQCV ni conté preguntes de cap convocatòria concreta.
Text i 5 preguntes d'opció múltiple
Llig el text i respon les 5 preguntes abans de mirar les solucions més avall. Fixa't que no totes es responen buscant una frase concreta: al C1 n'hi ha que demanen inferir l'actitud de l'autor o sintetitzar el que diuen diversos paràgrafs.
La lectura, entre el paper i la pantalla
Cada cert temps reapareix, amb una solemnitat que ja resulta previsible, el vaticini que la lectura agonitza. Els arguments es repetixen amb escasses variacions: les pantalles ens han furtat l'atenció, ningú no aguanta tres-centes pàgines seguides i les generacions més jóvens només llegixen fragments. Convindria, però, examinar eixe diagnòstic amb una certa prevenció, perquè la mateixa profecia s'ha formulat davant de cada innovació tècnica de l'últim segle, des de la ràdio fins al telèfon intel·ligent, sense que cap d'aquelles sentències s'haja acabat de complir.
Això no significa que no haja canviat res. Diversos estudis apunten que la lectura en pantalla tendix a ser més fragmentària: l'ull salta d'un enllaç a un altre, les notificacions interrompen el fil i la comprensió profunda se'n ressent. Ara bé, els mateixos dispositius que dispersen l'atenció han posat a l'abast de qualsevol lector recursos impensables fa vint anys —catàlegs sencers consultables des de casa, tipografia ajustable per a qui hi veu poc, diccionaris a un sol tocament—, de manera que el balanç, lluny de ser unívoc, depén en bona mesura de l'ús que cadascú en fa.
Les biblioteques públiques ho han entés abans que ningú. En compte d'atrinxerar-se en la defensa del paper, han incorporat el préstec digital al fons tradicional i han convertit els clubs de lectura en espais híbrids, on la trobada presencial conviu amb el fòrum en línia. El seu criteri, tossut i pràctic alhora, és que el suport resulta secundari: el que cal preservar és el costum de llegir amb continuïtat.
Potser eixa siga la conclusió menys espectacular i, precisament per això, la més útil. El debat no s'hauria de plantejar en termes de substitució —paper contra pantalla—, sinó de temps: quant de temps continuem disposats a reservar, cada dia, a una activitat que no produïx res immediatament visible.
1. Quina actitud mostra l'autor davant del vaticini que la lectura agonitza?
Inferència- a)L'accepta com un fet ja demostrat pels estudis que cita.
- b)El desqualifica del tot i nega que els hàbits hagen canviat.
- c)El rep amb reserva, perquè s'ha repetit davant de cada innovació tècnica.
- d)El considera irrellevant perquè només afecta els lectors més jóvens.
2. Què il·lustra, en el conjunt del text, l'exemple de les biblioteques públiques?
Síntesi- a)Que el préstec digital ha desplaçat definitivament el fons en paper.
- b)Que el suport importa menys que sostindre el costum de llegir.
- c)Que els clubs de lectura presencials han perdut els socis.
- d)Que les institucions públiques s'han resistit al canvi tecnològic.
3. Per què el balanç de la lectura digital, segons el text, no és unívoc?
Localització- a)Perquè encara no hi ha cap estudi que n'haja mesurat els efectes.
- b)Perquè els mateixos dispositius que dispersen l'atenció amplien l'accés als textos.
- c)Perquè la lectura en pantalla resulta sempre superior a la de paper.
- d)Perquè els lectors jóvens han deixat d'utilitzar dispositius digitals.
4. Quin efecte de la lectura en pantalla assenyalen els estudis que cita el text?
Localització- a)Que redueix a la meitat la velocitat de lectura.
- b)Que impedix llegir textos llargs a qui hi veu poc.
- c)Que la fa més fragmentària i que la comprensió profunda se'n ressent.
- d)Que obliga les biblioteques a abandonar el préstec en paper.
5. Com reformula l'autor el debat en l'últim paràgraf?
Inferència- a)Com una qüestió de temps disponible, més que no de suport.
- b)Com una competició comercial entre editorials i plataformes digitals.
- c)Com un problema que afecta exclusivament les biblioteques.
- d)Com una elecció definitiva i excloent entre paper i pantalla.
Solucions — Comprensió Escrita
1c · 2b · 3b · 4c · 5a
Mostra de gramàtica i lèxic
L'examen real té 15 preguntes de gramàtica i 15 de lèxic. Ací en tens una mostra reduïda de 6 + 6 amb el mateix format.
Gramàtica i normativa
1. Este informe és ______ presentar-lo demà a la reunió.
a) per ab) perc) a fid) perquè
2. Ahir ______ una reunió molt llarga.
a) vam a tindreb) vam tindrec) tinguérem ad) anàrem tindre
3. La ciutat ______ vaig nàixer ha canviat molt.
a) queb) onc) el quald) qui
4. Cal parlar-ne ______ tots els implicats en el projecte.
a) ambb) ac) perd) de
5. Este mes ______ molta faena per acabar.
a) hi hanb) hi hac) hand) ha
6. Si ______ més temps, aniria a la reunió.
a) tinguerab) tincc) tindriad) tinguera de
Lèxic
1. La paraula que millor substituïx "entonces" en un registre formal és:
a) llavorsb) entoncesc) posd) igual
2. Quin és el sinònim més adequat de "solucionar un problema" en un informe formal?
a) apanyar-hob) resoldre'lc) espavilar-hod) apanyalar-ho
3. La forma normativa per a "darse cuenta" és:
a) donar-se conteb) adonar-sec) donar-se compted) realitzar-se'n
4. Quina expressió és la més adequada per a introduir una conclusió en un text formal?
a) bueno, per acabarb) en definitivac) total, qued) pos ja està
5. Quin mot és el més formal per a expressar que alguna cosa "és necessària"?
a) fa faltab) és imprescindiblec) cal que síd) tocaria
6. La forma normativa per a "aunque" (concessiu) és:
a) aunqueb) encara quec) inclús sid) per si de cas
Solucions — Estructures Lingüístiques
Gramàtica: 1a · 2b · 3b · 4a · 5b · 6a — Lèxic: 1a · 2b · 3b · 4b · 5b · 6b
Vols entendre per què este bloc és eliminatori? Estructures Lingüístiques: l'àrea eliminatòria.
Enunciat i exemple de resposta de banda A
200-220 paraules. L'exemple no és un text de passar justet: està escrit per a exemplificar la banda A (excel·lent) de la rúbrica, amb subordinació complexa, participis absoluts i lèxic genuí de nivell C1.
Enunciat
Escriu un text personal (200-220 paraules) en què expliques com ha canviat la teua relació amb la tecnologia en els últims anys: què feies abans, què fas ara i com valores este canvi.
Exemple de resposta (~210 paraules)
Banda A · Excel·lentFa una dècada, la tecnologia ocupava en la meua vida un lloc perfectament delimitat: encenia l'ordinador per a estudiar i el mòbil es reduïa a un grapat de trucades i missatges telegràfics. Hui, en canvi, difícilment podria escometre cap tasca quotidiana —treballar, informar-me, fer la compra o organitzar la setmana— sense recórrer a aplicacions cada volta més sofisticades.
Eixe trànsit, que al principi em suscitava un entusiasme quasi infantil, ha acabat exigint-me una disciplina que abans no necessitava. Passats els primers mesos d'enlluernament, vaig comprovar que les notificacions constants, lluny de fer-me més eficient, fragmentaven qualsevol faena que emprenguera. Per això vaig decidir imposar-me unes regles: silencie el telèfon mentres treballe, desactive tot avís prescindible i reserve franges concretes del dia per a respondre els missatges pendents.
Fet este balanç, no seria just que enaltira sense matisos tot allò que hi he guanyat, ni tampoc que ho rebutjara en bloc. Agraïsc poder mantindre el contacte amb qui viu lluny i accedir a informació que abans m'hauria costat setmanes d'arreplegar; però trobe a faltar eixes vesprades en què no passava res i no calia que passara.
El repte, doncs, no consistix a renunciar a la tecnologia, sinó a decidir jo quan l'use, en compte de deixar que siga ella qui decidisca per mi.
Per què este text és banda A i no banda C
- Subordinació encadenada: "Eixe trànsit, que al principi em suscitava un entusiasme quasi infantil, ha acabat exigint-me una disciplina que abans no necessitava": dos relatives dins d'una sola frase, sense perdre el fil.
- Participis absoluts: "Passats els primers mesos d'enlluernament..." i "Fet este balanç..." obrin paràgraf amb una construcció que un text de banda C pràcticament mai no conté.
- Lèxic genuí i precís: escometre, suscitar, enaltir, arreplegar, faena, vesprada — en compte dels verbs comodí (fer, tindre, posar) que ho resolen tot a mitges.
- Subjuntiu viu: emprenguera, enaltira, rebutjara, passara, decidisca. L'imperfet de subjuntiu en -ara/-era és u dels marcadors que més separen un C1 d'un B2.
- Puntuació que treballa: punt i coma per a lligar dos idees contraposades i incisos amb guió llarg per a inserir una enumeració sense trencar la frase.
Compte: la banda A no s'aconseguix encaixant paraules rares a la força. Un mot sofisticat mal col·locat penalitza més que el sinònim senzill de tota la vida.
Font, enunciat i exemple de resposta
170-190 paraules. La mediació parteix sempre d'una font que cal reformular per a un destinatari concret.
Font (nota informativa, adaptada)
L'Ajuntament ha aprovat un nou servei de préstec de bicicletes elèctriques que estarà disponible des del mes que ve en 12 punts de la ciutat. El servei tindrà una tarifa reduïda per a persones majors de 65 anys i per a estudiants, i inclourà una aplicació mòbil per a localitzar les bicicletes disponibles en temps real. L'objectiu és reduir l'ús del cotxe privat en trajectes curts i millorar la qualitat de l'aire.
Enunciat
Ets membre de l'associació de veïns del teu barri. Redacta un missatge (170-190 paraules) per al grup del veïnat explicant esta novetat, destacant la informació més rellevant per a les persones majors i estudiants del barri, i animant-los a provar el servei.
Exemple de resposta (~170 paraules)
Bon dia a tots i totes! Vos escric per a compartir una novetat que crec que interessarà especialment a les persones majors i als estudiants del barri.
L'Ajuntament ha aprovat un nou servei de bicicletes elèctriques de préstec que començarà a funcionar el mes que ve. Hi haurà 12 punts repartits per la ciutat, i un d'ells és bastant prop del barri, així que podrem accedir-hi sense complicacions.
El que més em sembla interessant és que tindrà una tarifa reduïda per a majors de 65 anys i per a estudiants, cosa que fa que siga una opció molt més accessible que altres alternatives. A més, hi haurà una aplicació mòbil per a saber en tot moment on hi ha bicicletes disponibles, sense haver d'anar a mirar-ho físicament.
Crec que és una bona oportunitat per a fer trajectes curts sense agafar el cotxe, sobretot ara que arriba el bon temps. Si algú ja ho ha provat o té dubtes sobre com funciona, que ho comente per ací i ho parlem entre tots.
Vols aprofundir en la mediació? Com preparar la mediació lingüística del C1 o revisa els errors normatius més comuns.
Temes de monòleg i exemple de diàleg
No hi ha 'solucions' per a l'oral, però sí una estructura orientativa: posiciona't, desenvolupa 2-3 idees amb exemples i tanca amb una conclusió breu. I després arriba el diàleg, que és una destresa distinta.
Parla durant uns 3 minuts sobre els avantatges i els inconvenients de treballar des de casa.
Parla durant uns 3 minuts sobre el paper de les xarxes socials en la manera com ens informem hui en dia.
Parla durant uns 3 minuts sobre com creus que canviarà la teua ciutat o poble en els pròxims deu anys.
Després del monòleg individual, l'àrea inclou un diàleg davant del tribunal: una interacció sobre el mateix tema o un de relacionat, on cal reaccionar a preguntes sense preparació prèvia i defendre el teu punt de vista amb naturalitat.
Exemple de diàleg — a partir del tema 1
Has defensat que el teletreball millora la conciliació. No creus, però, que també aïlla els treballadors i acaba debilitant els equips?
És un risc real, i no el negaré: quan tot passa per una pantalla, es perden eixes converses de passadís on de vegades es resol més que en una reunió. Ara bé, jo diria que el problema no és el teletreball en si, sinó com s'organitza. En el meu equip tenim un dia presencial fix cada setmana i això ha bastat per a mantindre el vincle.
I què li respondries a una empresa que sosté que, sense control presencial, la productivitat baixa?
Li demanaria, abans de res, com mesura eixa productivitat. Si el criteri és el nombre d'hores que algú passa assegut a la cadira, és lògic que el teletreball li parega una amenaça; si el criteri són els resultats, l'experiència d'estos últims anys apunta més aviat en la direcció contrària. Ara bé, reconec que això depén molt del sector: no és el mateix un despatx que una línia de producció.
Què fa bé la candidata
- Concedix el que és raonable ("És un risc real") abans de matisar: admetre una objecció no és perdre el debat, és mostrar control.
- Reformula el problema en compte de repetir el monòleg: "el problema no és el teletreball en si, sinó com s'organitza".
- Aporta un exemple concret i breu — és el que dona credibilitat a l'argument sense allargar-lo.
- Qüestiona el criteri de la pregunta ("com mesura eixa productivitat") en compte de respondre només que sí o que no.
- Tanca reconeixent un límit del seu propi argument: matisar és C1; defensar una postura absoluta, no.
Vols saber-ne l'estructura oficial completa? Expressió oral del C1: monòleg i diàleg.
Neolingus genera pràctica nova per a cada àrea del C1 i corregeix redacció i mediació amb comentaris detallats.
El que més es pregunta sobre este model
És este l'examen real de la JQCV?
No. Este és un model orientatiu creat per Neolingus per a practicar el format oficial del C1 (àrees, extensions, tipus de preguntes). No conté cap pregunta ni enunciat d'una convocatòria real de la JQCV.
On trobe exàmens oficials de convocatòries anteriors?
La JQCV publica models i exàmens de convocatòries passades a jqcv.gva.es. Este model complementa eixe material practicant el mateix format amb contingut nou cada volta.
Per què els exemples de redacció i mediació són tan curts en paraules?
Perquè seguixen exactament l'extensió oficial del C1: la redacció ha de tindre 200-220 paraules i la mediació 170-190. Ajustar-se a l'extensió demanada forma part de la tasca.
L'exemple de redacció és el mínim per a aprovar?
No: està escrit expressament al nivell de la banda A (excel·lent) de la rúbrica. Per a ser apte no cal arribar-hi, però sí que convé saber com sona el sostre del C1 —subordinació encadenada, participis absoluts i lèxic genuí— perquè és cap a on has d'estirar el teu text, no el llistó que has de superar.
Puc practicar més models com este?
Sí. Neolingus genera pràctica nova per a les 4 àrees del C1 i corregeix redacció i mediació amb comentaris detallats, sense limitar-te a un únic model fix.
Un model no és prou: practica de veritat.
Practica les 4 àrees del C1 amb el format oficial i rep correcció detallada de la teua redacció i mediació. Crea el teu compte i fes la teua primera correcció gratis.